Representants de la FAMPA Castelló Penyagolosa van participar ahir en la manifestació celebrada a Castelló per a donar suport a la vaga indefinida del professorat. Després de 23 dies de mobilitzacions en defensa de l’escola pública, la federació va voler traslladar el seu agraïment i solidaritat a tota la comunitat educativa a través d’un manifest llegit per Suso Monforte, membre de la junta.
Monforte es va adreçar directament al personal docent per a reconéixer el seu sacrifici: «Sabem perfectament el que implica una vaga indefinida: la pressió, el desgast físic i mental, la manca d’ingressos a final de mes. Però heu demostrat que la vocació no és submissió». També va tindre paraules per a l’alumnat, agraint la seua maduresa, i per a les famílies de les AMPA/AFA, posant en valor l’esforç d’aquests dies: «La vostra solidaritat és el motor que ens manté vius en aquesta lluita; sense vosaltres, aquesta resistència no hauria estat possible».
La intervenció va concloure amb un missatge clar de resistència: «L’educació pública no es ven, es defensa. […] Perquè una societat que no cuida la seua educació és una societat sense futur».
Manifest: paraules d’agraïment i dignitat
Benvolgut professorat, famílies i alumnat,
Avui fa 23 dies. Vint-i-tres dies de vaga indefinida. Vint-i-tres dies de resistència, de dubtes, de sacrifici i, sobretot, de dignitat. Es diu ràpid, però cadascun d’aquests dies ha estat una lliçó de vida que no es troba a les aules, sinó als carrers.
En primer lloc, volem adreçar-nos al personal docent mobilitzat. Gràcies. Gràcies de tot cor. Sabem perfectament el que implica una vaga indefinida: la pressió, el desgast físic i mental, la manca d’ingressos a final de mes. Però heu demostrat que la vocació no és submissió. Heu decidit plantar-vos per defensar el futur de les properes generacions, posant el cos i l’ànima per una educació pública, digna, inclusiva i de qualitat. Sou el millor exemple per als vostres alumnes.
I parlant d’alumnat. Gràcies per la vostra maduresa, pel vostre suport i per entendre que aquesta lluita també és vostra. Defensar la pública és defensar el vostre propi dret a un futur millor. La vostra presència aquí ens omple d’esperança.
I per últim, les famílies. Gràcies per la vostra comprensió, per la vostra xarxa de suport, per la conciliació impossible d’aquests dies i, sobretot, per la vostra constància. Sabem que no és fàcil, però la vostra solidaritat és el motor que ens manté vius en aquesta lluita. Sense vosaltres, aquesta resistència no hauria estat possible.
L’educació pública no es ven, es defensa. I es millor defensar-la des de la unió. La manifestació d’avui, com tantes altres que s’han fet aquests dies i aquesta mobilització històrica és un clam per una educació pública millor i més digna. Perquè una societat que no cuida la seua educació és una societat sense futur.
Gràcies per la constància. Gràcies pel sacrifici. Gràcies per la lluita