El president ‘ASCER ha destacat la solvència i competitivitat d’una indústria que “a causa de causes totalment alienes i externes al seu control, afronta la pitjor conjuntura que recordem en la història recent,
De no moderar-se el preu del gas i en absència d’ajudes l’escenari que afronta el clúster a curt termini és negatiu amb pèrdues generalitzades i destrucció d’ocupació
Les previsions apunten a una baixada de l’impacte en PIB i en ocupació en 2023 amb un efecte arrossegue en altres sectors dependents del ceràmic
La seu de l’Associació Espanyola de fabricants de taulells i de paviments Ceràmics, ASCER, ha acollit hui la presentació de dos estudis econòmics realitzats per ASCER i PwC España, en el marc del conveni subscrit amb la conselleria d’Hisenda i Model Econòmic de la Generalitat Valenciana.
Han inaugurat la jornada, el president d’ASCER, Vicente Nomdedéu, i el conseller d’Hisenda, Arcadi España. El president d’ASCER ha destacat la solvència i competitivitat d’una indústria que “a causa de causes totalment alienes i externes al seu control, afronta la pitjor conjuntura que recordem en la història recent, i que amenaça molt seriosament el futur de tot el clúster”. Nomdedéu ha manifestat la preocupació existent en el sector sobre el futur a curt termini a causa de “la falta d’ajudes urgents i d’abast perquè la deterioració econòmica de les empreses s’està prolongat massa en el temps amb repercussions irreparables”.
Per la seua part el conseller d’Hisenda Arcadi España en la seua intervenció ha urgit a l’Executiu central a “materialitzar com més prompte millor” ajudes “per a empreses, treballadors i treballadores” d’un sector que travessa un moment delicat i que «durant molts anys no ha demanat mai res si no que només ha fet més que aportar a la societat en termes de PIB, d’ocupació i de recaptació impositiva”.
L’estudi del “Impacte socioeconòmic i fiscal del sector de taulells i paviments ceràmics a Espanya en 2021” és una actualització de l’anterior versió realitzada sobre la base de les dades de 2019 previs a la pandèmia. Les principals conclusions d’aquest informe recullen una evolució positiva en tots els indicadors sectorials en la seua comparativa entre 2019 i 2021, malgrat que 2020 va ser un any atípic a causa del COVID-19. Una vegada més, l’informe posa de manifest la resiliència i importància de la indústria ceràmica per a l’economia, no sols de la província sinó també de la Comunitat Valenciana i de la resta d’Espanya. La indústria ceràmica representa el 18,7% del PIB industrial de la Comunitat Valenciana i suposa més del 22% del total del PIB de la província de Castelló. Tant l’impacte en PIB a Espanya com a la Comunitat Valenciana han incrementat de manera significativa respecte a 2019, amb un 16,4% i un 28,5% respectivament. El clúster té un efecte tractor i multiplicador molt important ja que per cada euro de PIB directe del sector es generen 2,9€ de PIB addicional en l’economia espanyola (2,1€ de PIB addicional en 2019).
A més, el sector fabricador de taulells i rajoles ceràmiques representa el 13,3% de l’ocupació industrial de la Comunitat Valenciana (11,6% en 2019) i el 19,6% del total de l’ocupació de la província de Castelló (17,9% en 2019). La indústria empra de manera directa a més de 17.000 persones, en total l’activitat del sector va generar més de 70.000 ocupacions directes, indirectes i induïts en 2021 que suposa el 2,6% de l’ocupació industrial d’Espanya. Per cada ocupació directa del sector, es generen 3,1 ocupacions addicionals a l’economia espanyola (2,8 en 2019).
Quant a l’impacte fiscal, el sector fabricador de taulells i paviments ceràmics a Espanya ha augmentat el seu impacte en 2021 respecte 2019 amb un creixement del 24,3%.
El sector és el quart exportador de la Comunitat Valenciana amb quasi un 11% del total del valor exportat, i és el principal sector exportador de la província de Castelló amb més d’un terç del total del valor exportat.
A continuació, s’han presentat les principals conclusions del segon informe enfocat a determinar l’impacte en el sector, i en el conjunt de l’economia, de l’escalada de costos energètics i de matèries primeres. El preu del gas natural i de l’electricitat s’han disparat en 2022, així com el cost d’aprovisionament de matèries primeres. S’estima que aquest fet provoque un augment de la factura per energia i matèries primeres del +290% i +46% respectivament respecte a un escenari contrafactual, entés com un suposat escenari no impactat per la crisi actual de pujada de costos, i això genere un notable impacte en el compte de resultats del sector, concretament una reducció en el marge EBITDA de 36 punts percentuals. Aquest informe, a més, ha projectat tres escenaris a futur (optimista, neutre i negatiu) a partir de diferents hipòtesis d’evolució de costos. Les conclusions de l’escenari més probable apunten a una baixada de l’impacte en PIB i en ocupació, amb les conseqüències que això pot provocar tant a nivell de llocs de treball com d’impacte negatiu, per l’efecte arrossegue, en altres sectors dependents del ceràmic.