L’obra, signada per Miquel Àngel Badenes i Maxim García, es presentarà el dimecres 6 de maig a les 19.00 hores al Museu de Ceràmica, on es podrà adquirir a partir d’eixe mateix dia
Maig Ceràmic 2026 obri una finestra a la ceràmica més sorprenent de la Reial Fàbrica amb la presentació del llibre ‘Platos fingidos. Trampantojos cerámicos de l’Alcora (1750-1810)’, un complet treball d’investigació centrat en aquestes singulars produccions.
L’obra, signada pels historiadors locals Miquel Àngel Badenes Martín i Maxim García Conejos, analitza en profunditat els anomenats ‘plats d’engany’, peces ceràmiques que simulen aliments, animals o composicions pròpies d’un bodegó, jugant amb la percepció de l’espectador i difuminant els límits entre el que és real i el que és representat.
La presentació de la publicació tindrà lloc el dimecres 6 de maig, a les 19.00 hores, al Museu de Ceràmica de l’Alcora, amb entrada lliure fins a completar aforament. A partir d’eixe mateix dia, el llibre estarà disponible per a la seua adquisició en el mateix museu.
L’estudi identifica i cataloga un total de 74 exemplars, aportant una mirada rigorosa i renovada sobre aquesta sèrie ornamental, tradicionalment considerada menor, però que els autors situen dins de la tradició artística de l’enganya-ull i en el context cultural del segle XVIII. La publicació inclou, a més, un recorregut històric per aquest tipus de produccions, un extens catàleg raonat amb abundant material gràfic i prop d’un centenar de referències bibliogràfiques.
El llibre, de 236 pàgines, compta amb pròleg de la professora d’Història de l’Art de la Universitat de València Yolanda Gil Saura i forma part de la Col·lecció Museu de Ceràmica de l’Alcora, dedicada a la difusió d’estudis històrics i artístics sobre la Reial Fàbrica del Comte d’Aranda, que l’any que ve commemorarà el 300 aniversari de la seua fundació.
Amb aquesta iniciativa, l’Ajuntament de l’Alcora i el Museu de Ceràmica continuen impulsant la investigació i la difusió del patrimoni ceràmic local, acostant al públic una de les expressions més curioses i suggeridores de la seua història.