LA UNIÓ exigeix eines fitosanitàries efectives per a garantir la viabilitat del cultiu de l’arròs enfront de les plagues i malalties

La Unió Llauradora alerta que la nova campanya de l’arròs arranca, un any més, en un context d’incertesa creixent que posa en risc la viabilitat econòmica de moltes explotacions. A la contínua retirada de productes fitosanitaris sense que es posen a la disposició del sector alternatives eficaços, sumada a les dificultats per a controlar aquestes malalties, cal afegir les limitacions per a incorporar noves tecnologies
L’organització posa de manifest la situació en la qual es troben molts arrossers per no poder fer front a les malalties, les ja conegudes i altres noves, per falta d’autorització per part de la Unió Europea sense que hi haja alternatives eficaces. En aquest sentit, durant la 21a Taula Sectorial de Sanitat Vegetal del Ministeri d’Agricultura celebrada aquesta setmana, es va informar que aquest 2026 deixaran d’estar disponibles altres 35 productes fitosanitaris.
Des de LA UNIÓ s’ha sol·licitat l’autorització de diverses matèries actives que ajudarien a combatre malalties fúngiques tan agressives com la Pyricularia oryzae en la Comunitat Valenciana i recorda que moltes de les matèries actives de les quals s’han demanat autorització, ja estan en marxa en altres països o per a altres cultius.
En aquest sentit, l’organització explica que un dels principals arguments històrics per a limitar l’ús de fungicides en arròs és la seua condició de cultiu en làmina d’aigua, però el cicle de l’arròs inclou períodes reglats de retirada total de l’aigua (eixugó), utilitzats habitualment per a pràctiques agronòmiques i tractaments.
LA UNIÓ proposa que els tractaments excepcionals contra Pyricularia es realitzen exclusivament durant aquests períodes, amb absència total de làmina d’aigua, prohibició expressa de tractament amb aigua present, l’autorització temporal màxima de 120 dies i una supervisió del Servei de Sanitat Vegetal.
Durant les últimes campanyes, i de forma especialment intensa en 2025, el cultiu de l’arròs valencià va patir atacs generalitzats de Pyricularia, afavorits per estius més llargs i càlids, elevades humitats relatives i condicions climàtiques associades al canvi climàtic. El sector productor s’enfronta actualment a una falta efectiva de matèries actives autoritzades, tant en número com en diversitat de mecanismes d’acció. Les poques eines disponibles pertanyen majoritàriament a famílies químiques similars, la qual cosa ha provocat aparició i consolidació de resistències, pèrdua progressiva d’eficàcia dels tractaments i importants pèrdues econòmiques i risc creixent d’inviabilitat del cultiu.
Els drons: una tecnologia disponible, però que la normativa continua impedint utilitzar
Una altra de les grans preocupacions del sector és la impossibilitat pràctica d’utilitzar drons per a l’aplicació de productes fitosanitaris, que són escassos. LA UNIÓ insisteix que els drons han demostrat ser una eina eficient, precisa i amb menor impacte ambiental en determinats tractaments agrícoles. No obstant això, la normativa actual no permet l’ús de drons com un tractament aeri i, per tant, prohibeix el seu ús de manera general. La legislació permet que les comunitats autònomes autoritzen aquests tractaments de manera excepcional, però aquesta via s’ha anat restringint progressivament.
L’organització explica, en part, perquè una excepcional autorització concedida pel Ministeri per al tractament aeri contra la piriculariosis de l’arròs (Pyricularia oryzae) va ser recorreguda judicialment per una entitat ecologista. Arran d’aquest procediment, l’Administració de l’Estat ha adoptat una interpretació molt més restrictiva a l’hora de concedir noves autoritzacions excepcionals. “La situació és contradictòria. Mentre es demana a les empreses fabricadores que invertisquen en els estudis necessaris perquè els seus productes puguen ser aplicats amb drons, l’Administració no és capaç de garantir que aquesta tecnologia puga utilitzar-se en un futur pròxim”, comenten des de l’organització. “No es pot prohibir sense oferir alternatives mentre que arròs del sud-est asiàtic continua entrant amb diferents regles del joc”, conclou.