La Comunitat Valenciana aplica la teràpia CAR-T a 63 pacients amb limfoma que no responen a altres tractaments

La Comunitat Valenciana aplica la teràpia CAR-T a 63 pacients amb limfoma que no responen a altres tractaments

El limfoma, en la Comunitat Valenciana, té una incidència de 17,91 casos nous per 100.000 habitants, sense diferències significatives ni per gènere ni per províncies, i la taxa de supervivència se situa en el 68% als 5 anys.

La Comunitat Valenciana ha aplicat a 63 pacients la teràpia CAR-T, que consisteix a extraure cèl·lules pròpies del pacient (limfòcits T), modificar-les genèticament en el laboratori i reintroduir-li-les per a combatre uns certs tipus de limfoma, i leucèmies, que no responen a altres tractaments.

Les dades s’han donat a conéixer amb motiu del Dia Mundial del Limfoma, que es commemora tots els anys el dia 15 de setembre amb l’objectiu de conscienciar a la població sobre aquesta mena de càncer, que es desenvolupa en el sistema limfàtic i afecta principalment als limfòcits.

Es tracta d’una mena de tumor complex biològicament i amb múltiples formes de presentació clínica, per la qual cosa resulta de gran importància la investigació i el desenvolupament de tractaments més personalitzats i per a determinades variants de limfomes, com és el cas de la teràpia biològica CAR-T.

A l’ésser aquesta una tècnica molt específica i complexa, el Ministeri de Sanitat té designats únicament a dos hospitals en la Comunitat Valenciana per a la seua aplicació en adults: l’hospital Clínic Universitari de València i l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe.

A més de les CAR-T, en aquests centres s’apliquen altres tractaments per als limfomes com la immunoteràpia amb anticossos monoclonals, que consisteix a fer que el tumor siga reconegut pel propi sistema immune del pacient perquè el destruïsca sense recórrer a la quimioteràpia.

En aquest sentit, la Comunitat Valenciana administra anualment milers de tractaments amb anticossos monoclonals contra el limfoma (incloent també alguns dirigits per a mieloma múltiple, que és considerat també una síndrome limfoproliferativa).

Quant a assajos clínics, tant el Clínic com La Fe realitzen una important activitat investigadora. Actualment, es desenvolupen investigacions clíniques en fase I (nous tractaments en persones malaltes) així com assajos en fase III (per a comparar la seguretat i eficàcia del nou tractament amb el tractament estàndard actual), entre altres.

El Servei d’Hematologia de l’Hospital Clínic és, a més, unitat de referència per a leucèmia limfàtica crònica i per a Síndromes Limfoproliferatives en la Comunitat Valenciana. Això significa que rep pacients d’altres departaments, tant de la Comunitat Valenciana com d’altres autonomies.

Finalment, la Comunitat Valenciana compta amb l’última tecnologia per a l’estudi molecular. La biologia molecular de marcadors predictius de Leucèmia Linfocítica Crònica i la seqüenciació massiva o NGS (per les seues sigles en anglés Next Generation Sequencing) per a la seqüenciació genètica en Leucèmia Linfocítica Crònica i en Limfomes són algunes de les tecnologies d’avantguarda emprades en el sistema sanitari públic valencià.

El limfoma, en la Comunitat Valenciana, té una incidència de 17,91 casos nous per 100.000 habitants, sense diferències significatives ni per gènere ni per províncies, i la taxa de supervivència se situa en el 68% als 5 anys.