Bloc i País, corrent sobiranista de Més Compromís (l’antic BLOC), formació majoritària de la coalició Compromís, ha instat la direcció que lidera Àgueda Micó a assumir les responsabilitats després de la molt mala gestió que s’ha fet d’un afer tan delicat com és el relleu de Fran Ferri al capdavant de la sindicatura del grup parlamentari de Compromís a les Corts.
En aquest sentit, després que haja passat tot Nadal amb l’especulació sobre si Vicent Marzà deixaria la Conselleria per assumir la sindicatura, amb els moments tan delicats de la Covid que vivim, i la marxa enrere final, sense consultar amb el Grup Parlamentari la decisió i filtrada a premsa amb acusacions de «traïció» per part de la Secretaria General que s’han pogut llegir, Vicent Fernàndez i Capilla, coordinador de BiP, ha demanat la dimissió dels o les responsables, «per coherència i per haver afeblit el projecte en un moment clau».
Així doncs, el responsable sobiranista ha llançat una pregunta al vol: «si fins i tot la Direcció no es creu el que fa, si hi ha dubtes i acusacions de ‘traïció’ en la Permanent, si tenen un lideratge feble com el de Marzà… no és hora d’un Congrés extraordinari?».
Cal recordar que la decisió de proposar des de Més Compromís la figura de Papi Robles com a relleu de Fran Ferri es va prendre en l’Executiva Permanent, formada només pels caps d’Àrea. Així, si l’Executiva Plenària està formada per 46 membres electes en el Congrés més un altre número de membres nats, amb veu però sense vot, aquesta Executiva Permanent només és formada per una mitja dotzena de membres. És a dir, Àgueda Micó se sent «traïda», segons ella mateixa explica en premsa, pel seu nucli més estret de confiança; un nucli que és només de la seua tria, ja que no va haver cap integració de la candidatura crítica que va eixir derrotada en el passat Congrés Nacional.
En definitiva, en paraules de Fernàndez i Capilla, «s’ha demostrat que laminar la crítica interna no és un bon negoci, sinó que només porta a afeblir el partit. Des de BiP pensem que el o la responsable de tota la mala gestió d’aquest afer tan delicat hauria de dimitir i la Direcció s’hauria de plantejar un canvi de rumb, ja que no té sentit continuar encabotant-se a vetar la gent més preparada, com la nostra companya Mònica Àlvaro, simplement perquè no és de la seua corda».