Els albiraments de fauna registrats al paisatge protegit de la Desembocadura del riu Millars han confirmat la riquesa del paratge com a refugi de fauna amb més de vint espècies observades, entre aus, rapinyaires i altres animals d’interès. Els informes d’albiraments de la guarderia del Consorci confirmen que el primer semestre de l’any ha estat especialment ric en observacions de biodiversitat; valor que s’ha vist refermat aquest estiu amb albiraments excepcionals com el d’un flamenc en la zona de les llacunes o l’èxit del projecte de nidificació de les mongetes desenvolupat pel Consorci del Millars i el Grup d’Estudi de les Rapinyaires (GER-EA).
El primer tram de l’any ha estat marcat per la presència d’aus rapinyaires com el falcó pelegrí (Falco peregrinus), i l’arpellot de marjal (Circus aeruginosus), amb exemplars als camps agrícoles i a la desembocadura. També s’ha constatat la presència de la àguila marcenca (Circaetus gallicus) en diferents punts del paratge, amb registres entre març i abril, i pescadora, albirada al març al camp de tir. Pel que fa a les aus aquàtiques, destaca l’arribada de fins a vint-i-set picaports (Plegadis falcinellus) també al mes de març, així com la presència de gall de canyar (Porphyrio porphyrio) a les llacunes i de grups d’ànec blanc (Tadorna tadorna) a la Gola Sud. El mes de maig va deixar una de les cites més nombroses, amb aproximadament cinquanta mongetes o xatracs menuts (Sternula albifrons) a la desembocadura, una espècie de gran valor de conservació que aquest estiu ha tornat a fer del Millars un punt de referència per a la seua reproducció, gràcies al projecte desenvolupat per GER-EA.
La primavera va portar les primeres cites del corriolet (Charadrius dubius), amb dos exemplars, i la cigonya camallonga (Himantopus himantopus) a la desembocadura, juntament amb la melindrosa (Jynx torquilla) i les primeres falcies (Apus apus), indicadors de l’arribada d’espècies migradores. També es va registrar la presència d’abellerols (Merops apiaster) i una tòrtora europea (Streptopelia turtur), espècie en regressió a escala continental. A més, al juny es van observar grups de perdius (Alectoris rufa), amb nou exemplars a les llacunes, i es va detectar també la presència de glarèola (Glareola pratincola) a la platja de la Pola i dos exemplars d’oroval a la Gola Nord, la qual cosa confirma la diversitat d’hàbitats i la seua funció com a espai de descans i alimentació per a aus en trànsit.
Altres observacions, com la d’una serp blanca (Zamenis scalaris) complementen un registre variat que reforça la importància del Millars com a paratge natural protegit dins de la Xarxa Natura 2000. Moltes de les espècies detectades gaudeixen de protecció autonòmica, estatal o europea, i la seua presència evidencia la qualitat ambiental del riu i les seues zones associades. En aquest sentit, projectes de conservació com el desenvolupat recentment pel Grup d’Estudi i Protecció dels Rapinyaires (GER-EA) per al seguiment i protecció del xatrac menut (Sternula albifrons) a la desembocadura, serveixen per a refermar la importància d’aquest entorn natural i la necessitat de mantindre mesures de protecció i gestió activa.
El president del Consorci i alcalde de Burriana, Jorge Monferrer, ha subratllat que “el Millars torna a demostrar que és un dels grans pulmons verds de les comarques de Castelló i un referent ornitològic al Mediterrani. Observacions com les mongetes, la tòrtora europea o el més recent albirament excepcional d’un flamenc ens recorden l’extraordinària biodiversitat que atresora el nostre Millars. Des del Consorci seguirem reforçant els projectes de conservació, treballant colze a colze amb els ajuntaments, entitats ecologistes i voluntariat ambiental perquè aquest espai continue sent refugi de biodiversitat”.