Ha passat un any des de la catastròfica dana i La Unió Llauradora i Ramadera estima que existeixen unes 214.200 tones de pèrdua de capacitat productiva en els diferents cultius amb un valor de 103,6 milions d’euros. És una quantitat que no ingressaran els productors afectats de la Comunitat Valenciana en els principals cultius que es van veure més perjudicats com és el cas dels cítrics, caqui, vinya, olivar, fruita seca, fruiters, hortalisses i vivers de flor i planta ornamental.
Malgrat la magnitud d’aquestes dades, mitjançant Resolució del 14 d’octubre, el DOGV del 17 d’octubre publicava l’eliminació per part del Consell d’una línia pressupostària de 26,7 milions d’euros per a recuperar la capacitat productiva de les parcel·les agrícoles afectades per la dana i que estava aprovada en els pressupostos per a 2025 de la Generalitat. La partida es redirigeix ara a altres finalitats, incomplint així el mandat de Les Corts i sense consultar tampoc a les organitzacions professionals agràries que van participar en la primera fase d’elaboració de la normativa de les ajudes.
LA UNIÓ qualifica d’indignant aquesta decisió i reclama que en el pressupost de 2026 s’incremente la dotació fins als 35 milions d’euros, per a garantir la cobertura de totes les necessitats derivades de la catàstrofe i evitar que el sector agrari torne a ser víctima recurrent d’aquestes decisions pressupostàries injustes. A més, exigeix que la tramitació de la normativa comence de manera immediata, amb la publicació de l’ordre de bases i la convocatòria de les ajudes a principis de 2026.
En aquest sentit, l’organització demana que la línia d’ajudes siga específica, al marge del règim de minimis; que s’incloguen com a beneficiaris els joves llauradors que hagen heretat o arrendat parcel·les afectades, encara que no foren titulars en el moment de la dana; que la prioritat en la concessió siga per als llauradors professionals i joves professionals, i posteriorment la resta de sol·licitants; que les ajudes no es limiten exclusivament als cultius llenyosos, sinó que incloguen també la resta de cultius i explotacions ramaders afectades; que es reconega com a elegibles les inversions ja realitzades en replantacions immediatament després de la dana i que la intensitat de l’ajuda siga suficient per a cobrir el cost real de recuperació segons el tipus de cultiu.
LA UNIÓ considera que un any després de la dana, la recuperació és molt desigual. Hi ha explotacions agrícoles que han pogut refer-se parcialment gràcies a les ajudes, a les actuacions de Tragsa i a l’esforç dels llauradors i a la solidaritat del sector, però en moltes zones les infraestructures agràries -com per exemple camins, séquies o sistemes de reg- segueixen sense estar plenament operatives. A més, les ajudes públiques arriben amb bastant lentitud.
Les ajudes directes de les administracions que van arribar al principi i les indemnitzacions de Agroseguro van ser un suport necessari per a iniciar la recuperació, però clarament insuficients per a compensar la magnitud dels danys perquè cal tindre en compte que la majoria d’elles han sigut establides amb el règim de minimis i per tant, l’ajuda màxima a la qual ha pogut accedir un llaurador o ramader afectat és de 25.000 euros, totalment insuficient per a recuperar les seues explotacions amb garanties suficients per a recuperar la capacitat productiva.
Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, indica que “ha faltat una resposta més àgil i coordinada per part de l’Administració autonòmica i estatal. Moltes explotacions han hagut d’afrontar amb els seus propis recursos la reposició de cultius, maquinària o infraestructures danyades, i això ha suposat un sobreesforç econòmic enorme. En definitiva, s’ha avançat, però no amb la rapidesa ni amb el suport estructural que el camp necessita davant un escenari climàtic cada vegada més advers”.
El 6% de les parcel·les agrícoles afectades per la dana, encara als llimbs
LA UNIÓ denuncia els llimbs administratius en el qual es troben al voltant del 6% de les parcel·les afectades per la dana, les que hauria incorporat el Govern al Domini Públic Hidràulic (DPH) i els propietaris del qual no saben quan cobraran les ajudes ni el que els correspondrà.
L’organització ha sol·licitat al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) que resolga totes eixes incerteses i a més garantisca els drets dels propietaris.
Nombroses parcel·les amb activitat agrària consolidada, algunes amb drets reconeguts dins de la PAC i altres fins i tot amb autoritzacions de reg, seran incorporades al Domini Públic Hidràulic, la qual cosa els causarà un enorme impacte econòmic i jurídic.
Peris assenyala que “no existeix claredat administrativa i jurídica en eixes parcel·les que haurien d’incorporar-se al visor SIGPAC, de manera que els llauradors puguen conéixer de manera senzilla i transparent la situació legal de les seues parcel·les, així com disposen d’una informació prèvia individualitzada i la possibilitat de consulta i al·legació”.
LA UNIÓ reclama al Ministeri també una compensació econòmica justa que contemple el valor del sòl, la pèrdua productiva i els danys ocasionats. Demana mantindre els drets de la PAC i de plantació de vinya a nom dels llauradors afectats per a la seua futura reactivació en altres parcel·les. A més, sol·licita conservar els drets de reg i permetre el seu trasllat a terrenys de substitució, garantint també noves autoritzacions equivalents per a pous individuals.
LA UNIÓ quantifica en més de 214.000 tones la pèrdua de capacitat productiva en els cultius per la dana amb un valor de més de 103 milions
