LA UNIÓ proposa una moció als Ajuntaments de zones arrosseres perquè insten l’obligació d’etiquetatge de l’origen de l’arròs

La Unió Llauradora ha remés una proposta de moció als Ajuntaments de la Comunitat Valenciana situats en zones arrosseres perquè insten el Ministeri d’Agricultura que promoga davant la Comissió Europea una modificació del Reglament (UE) 1169/2011 perquè siga obligatori l’etiquetatge de l’origen de l’arròs, amb independència del lloc d’envasament. En la moció s’insta també que els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats secunden i impulsen una iniciativa legislativa que reclame a la Unió Europea aquesta modificació normativa.
LA UNIÓ ha remés l’escrit a les localitats situades en el Parc Natural de l’Albufera, la ciutat de València; a les comarques de la Ribera Baixa (Albalat de la Ribera, Corbera, Favara, Fortaleny, Llaurí, Polinyà del Xúquer, Riola, Sollana i Sueca); Ribera Alta (Algemesí), l’Horta Sud (Albal, Alfafar, Beniparrell, Catarroja, Massanassa, Sedaví i Silla) les de la Marjal Pego-Oliva, a la Marina Alta (Pego) i La Safor (Oliva). El sector arrosser valencià representa no sols una activitat econòmica essencial per a moltes famílies, sinó també un pilar fonamental en la conservació del nostre patrimoni ambiental, com és el cas del Parc Natural de l’Albufera i la Marjal Pego-Oliva. La seua continuïtat està hui amenaçada per la creixent importació d’arròs procedent de països tercers, sovint sota condicions de producció que no respecten els estàndards exigits dins de la Unió Europea.
Durant els últims mesos s’han detectat i denunciat per LA UNIÓ grans entrades d’arròs importat pel port de València -fins a 14.000 tones en poc més d’una setmana en el mes de maig passat- dirigides a empreses amb instal·lacions situades a la pròpia zona productora valenciana. Aquestes empreses envasen l’arròs i el distribueixen a les principals cadenes comercials, sovint sense indicar l’origen real del producte en l’etiquetatge, limitant-se a assenyalar que ha sigut “envasat a Espanya” o fent ús d’imatges i referències a la tradició i cultura valenciana.
Aquesta situació genera segons l’organització agrària una doble conseqüència negativa:
-la competència deslleial per als productors valencians, que han de vendre per davall dels costos a causa de la pressió exercida per aquestes importacions massives, sovint provinents de països que utilitzen productes fitosanitaris prohibits a la Unió Europea i que no respecten els drets socials ni ambientals.
-la desinformació i engany al consumidor, que pot pensar que està adquirint arròs valencià quan realment es tracta de producte importat, però envasat localment.
Actualment, el Reglament (UE) 1169/2011 sobre la informació alimentària facilitada al consumidor no exigeix la indicació obligatòria de l’origen de l’arròs, excepte si la seua absència pot induir a error. Això crea un buit legal que permet etiquetar com a local un producte que, de facto, no ho és. A diferència d’altres productes com la carn, la mel, les fruites fresques o l’oli d’oliva, l’arròs ha quedat fora de l’obligatorietat d’indicar l’origen, fet que representa una anomalia injustificable tenint en compte el pes econòmic i estratègic d’aquest cultiu.
A més, les importacions d’arròs procedents de països tercers es beneficien d’acords comercials internacionals que no garanteixen reciprocitat en les condicions de producció ni en les exigències ambientals o sanitàries, la qual cosa deriva en una clara distorsió de la competència.
Per tot això, es considera urgent i necessari des de LA UNIÓ que el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, així com els representants dels grups parlamentaris en el Congrés dels Diputats, insten la Comissió Europea a modificar el Reglament (UE) 1169/2011, per a incloure l’arròs dins del grup de productes per als quals és obligatori indicar de manera clara i destacada el país d’origen en l’etiquetatge.
Segons el parer de LA UNIÓ serviria per a “garantir la transparència informativa per al consumidor, fomentar el consum responsable i de proximitat, i recolzar de forma efectiva a un sector agrari fonamental per a la sostenibilitat ambiental, econòmica i social del nostre territori”.