– Avui toca acomiadar-se’n amb un nus a la gola i mil records a la memòria
Pepe Garnería (València, 1949) forma part de la història d’aquest Museu quan, gairebé des dels inicis, va acompanyar Vicente Aguilera, del qual va ser Director Adjunt. El 2005, després de la mort d’Aguilera, va assumir la direcció, que va exercir fins al 2015. Encara que ja retirat de l’exercici professional, la seva vinculació amb aquesta institució es va mantenir fins al final com a director honorífic del Centre Internacional de Documentació Artística (CIDA), al qual el 2014 havia llegat milers de catàlegs, llibres i textos de la seva col·lecció.
Va reflexionar sobre el paper del crític d’art en publicacions com Perspectiva y función de la crítica de arte (2002) o Crítica de la crítica (1990) i va ser un gran analista de les trajectòries d’artistes com Nassio, Enrique Mestre, Joaquín Agrasot, José Benlliure, Benjamín Palencia, Ignacio Pinazo, Juan Bautista Porcar, Joaquín Sorolla, Salvador Soria, Josep Renau, José Quero, i un llarg etcètera.
Pepe va viure la il·lusió d’un gran projecte al qual va ajudar a créixer. Avui ens deixa històries compartides, amistats que han estat refugi i la certesa que cada pas que va fer va ser guiat per l’amor a Vilafamés. Només ens queda donar les gràcies a qui va creure en aquest Museu, sempre estarà en la nostra memòria i al nostre cor.