La Conselleria de Agricultura ha confirmat hui, en el transcurs d’una reunió amb el sector, la presència del virus de la clorosis nervial groga en cítrics de la Comunitat Valenciana, tal com va avançar ja La Unió Llauradora fa uns dies.
Després d’un total de 62 prospeccions aleatòries realitzades per part de la Conselleria en camps de cultiu, hui s’ha informat que existeixen 22 casos positius ja confirmats en localitats de les tres províncies i en pràcticament totes les espècies citrícoles, sobretot en plantacions i brots joves.
El virus de la clorosis nervial groga dels cítrics, CYVCV, és un potexvirus els símptomes del qual es van observar per primera vegada al Paquistan en 1988 i que es va aconseguir identificar en 2012. Va ser localitzat al setembre del passat any a Catalunya en una llimera situada en un hort i en un exemplar situat en un jardí urbà, mitjançant anàlisi realitzada pel laboratori oficial de sanitat vegetal d’aquella comunitat autònoma i posteriorment ratificada pel Laboratori Nacional de Referència. La seua presència oficial ja en la Comunitat Valenciana i a Catalunya, evidència l’entrada del patogen en l’Estat espanyol i el risc real de dispersió territorial, especialment associat al moviment de material vegetal i a la presència de cítrics ornamentals en entorns no estrictament productius.
La importància estratègica del sector citrícola en la Comunitat Valenciana, tant des del punt de vista econòmic com social i territorial, obliga a actuar amb anticipació davant qualsevol risc fitosanitari emergent que puga comprometre la sanitat vegetal, la viabilitat de les explotacions i la seguretat del sistema productiu. El risc no es limita exclusivament a les plantacions comercials, sinó que s’estén també als cítrics ornamentals, als vivers i al conjunt del material vegetal, que poden actuar com a via d’entrada i disseminació del patogen.
Des del punt de vista tècnic, la clorosis nervial groga és una virosi que pot afectar diverses espècies de cítrics, principalment llimera, llima i taronger amarg. També pot afectar així mateix altres espècies de cítrics, com a tarongers i mandariners, que sovint no presenten símptomes i actuen com a reservoris del patogen. Diversos estudis científics han confirmat que la seua transmissió es produeix a través de pugons i mosca blanca, així com mitjançant empelts i l’ús d’eines de poda contaminades.
La seua simptomatologia pot generar confusió amb altres alteracions fisiològiques o mancances nutricionals. Els símptomes es manifesten amb un amarilleamiento clar de les venes, deformacions en fulles i fruits i, en els casos més severs, una notable disminució tant del rendiment com de la qualitat comercial.
Cal recordar que el Reglament (UE) 2016/2031, relatiu a les mesures de protecció contra les plagues dels vegetals, estableix obligacions clares en matèria de vigilància, prospecció, notificació i adopció de mesures fitosanitàries adequades davant la presència o sospita fundada d’organismes nocius. Aquest marc normatiu, juntament amb la normativa estatal i autonòmica de sanitat vegetal, atribueix a l’autoritat competent la responsabilitat d’informar el sector i d’actuar de manera preventiva i proporcional per a minimitzar riscos. En l’actualitat, aquest patogen no està regulat ni catalogat com de quarantena a la Unió Europea. No obstant això, a la fi de 2022 va ser incorporat a la llista d’alerta de l’Organització Europea i Mediterrània de Protecció de les Plantes (EPPO).
LA UNIÓ sol·licitarà a la Conselleria ajudes per als vivers per a millorar la bioseguretat i que es preveja l’establiment d’una línia d’ajudes específica o altres mecanismes de suport per a les persones productores que puguen tindre o arriben a tindre parcel·les afectades, incloent-hi compensacions per pèrdues, arrancades obligatòries, reposició vegetal o limitacions productives derivades de mesures oficials.
Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, indica que “del que se’ns ha transmés hui destaca que estem en una fase inicial, que es tracta d’una malaltia bastant desconeguda i que el risc és relativament baix en la major part de la superfície citrícola, sobretot en taronger i mandariner, i més alt en llimera”.
Conselleria d’Agricultura certifica la presència del virus de la clorosis groga en cítrics de la Comunitat Valenciana, tal com va avançar LA UNIÓ
