Bon dia a tots els mitjans de comunicació i, molt especialment, als representants de les famílies que hui ens acompanyeu en aquesta roda de premsa.
Compareixem hui ací de manera conjunta les famílies i les direccions dels instituts d’educació secundària de la província de Castelló. No ho fem com a mers gestors burocràtics, sinó com les persones que cada matí obren les portes on es formen els vostres fills i filles. Hui ho fem amb una profunda preocupació i amb la determinació de qui sap que ja s’ha arribat al límit.
Les direccions i famílies de la província de Castelló volem que la situació de bloqueig que perpetua la Conselleria es puga resoldre d’una vegada per totes i s’avance, de manera real i sense dilacions, en les negociacions. Comencem la quarta setmana d’una vaga indefinida i d’uns despatxos que avancen a un ritme lent i aliè a la realitat, mentre les nostres aules pateixen les conseqüències directes d’aquesta paràlisi.
Volem ser molt clars: les reivindicacions de tota la comunitat educativa s’han de cristal·litzar en millores que revertisquen en una educació pública de qualitat. No estem parlant de peticions abstractes ni de disputes de despatxos; parlem de condicions mínimes de dignitat per a l’alumnat i el professorat. Només cal fer una mirada sincera a la realitat diària que veiem i patim a l’interior dels nostres centres educatius:
• Els nostres centres estan desbordats per la matrícula sobrevinguda: des del passat mes de setembre, hem assumit l’escolarització de 1.460 nous alumnes que tenen dret a una educació de qualitat, però que s’incorporen a un sistema saturat i en el que no es rep una ampliació de recursos específics. 1460 ALUMNES EQUIVALEN A 50 GRUPS A RÀTIO MÀXIMA. Per fer-se una idea, qualsevol centre de Castelló té una mitjana entre 24 grups d’ESO
• Les ràtios es disparen a conseqüència d’aquesta manca de previsió, dificultant l’aplicació de les línies pedagògiques inclusives que marca el nostre Projecte Educatiu de Centre i la mateixa LOMLOE. Per això, demanem que s’acorde una baixada de ràtios raonable i significativa.
• Patim unes temperatures intolerables que superen habitualment els 27 graus a les aules i els 25 graus als tallers. No són condicions per a aprendre, ni per a ensenyar, ni per a treballar; incompleixen flagrantment els estàndards de salut i benestar més elementals.
• En la província de Castelló s’està produint un deteriorament considerable en totes les infraestructures dels centres, degut a la seua antiguitat (la majoria, al voltant de 50 anys i alguns amb més de 70) i la falta d’inversió endèmica.
D’altra banda, hi ha centres que fa temps que estan allotjats en barracons al 100% i altres de forma parcial i esperen la construcció o ampliació.
Tot este manteniment no es pot sufragar de cap de les maneres amb la dotació econòmica dels pressuposts anuals dels centres.
No es pot donar una educació del S.XXI amb centres del segle passat.
• A més a més, l’asfixia econòmica és insuportable pels diners que ens assigna Conselleria anualment: els centres no han rebut els pagaments mensuals per a despeses de funcionament des del passat mes de febrer. Estem gestionant el dia a dia fent autèntics malabars per a cobrir els serveis bàsics de manteniment i les contínues reparacions.
• L’increment constant de l’alumnat amb necessitats educatives a les aules fa que el personal especialista en inclusió i atenció educativa que sempre hem tingut assignat, siga insuficient i això fa que el temps d’atenció a este l’alumnat es veja greument compromés. De fet, amb dades reals, s’estima que cada un d’estos alumnes, rebrà 8 minuts setmanals d’atenció personalitzada.
• Respecte a la Formació Professional, estem veient una reducció dràstica en els cicles formatius ofertats, reducció horària en la modalitat semipresencial i falta d’inversió en equipament i dotació. En un moment de màxima demanda per part de la població d’este ensenyament eminentment pràctic i que augmenta l’empleabilitat de la població, s’està retallant la inversió.
• És fonamental per al funcionament i organització diària dels centres, tindre estabilitat en el personal PAS i PAE així com que s’agilitzen les substitucions que ara tarden mesos en cobrir-se.
Davant d’aquesta situació inasumible, ens unim en una sola veu, completament neta de sigles, de partits o d’interessos polítics. L’educació pública no té color polític; és un patrimoni de tota la societat i el pilar de la igualtat d’oportunitats dels nostres joves.
Per tot això, fem una nova crida urgent, enèrgica i decidida a la negociació immediata. Reclamem una solució ja. Seure a negociar amb lentitud és donar l’esquena a les famílies que fan equilibris per conciliar, al professorat que es desgasta i a l’alumnat que veu frenat el seu dret al futur. Defensar l’educació pública a Castelló és defensar els nostres fills i filles.
Moltes gràcies.
Comunicat FAMPA Castelló Penyagolosa
