25N, Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones. Manifest 2020

25N, Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones. Manifest 2020

En l’actual context de la pandèmia de COVID-19 i amb el patriarcat rearmat en la seua ofensiva oberta contra les dones, ací estem de nou: amb dolor, ràbia i indignació davant la barbàrie patriarcal,
però més fortes i organitzades que mai.

El moviment feminista ha sabut establir el marc teòric d’interpretació de les violències contra les dones, xiquetes i xiquets i situar-ho en el centre del debat social.

La violència contra les dones és l’expressió més brutal de la desigualtat entre dones i homes, construïda mitjançant la divisió sexual del treball (que devalua i invisibilitza l’aportació de les dones, ens assigna el treball reproductiu i de cures no remunerat i una menor remuneració del treball productiu), els rols i els estereotips sexuals, l’amor romàntic i la mercantilització dels cossos de les dones, amb els úters de lloguer, la pornografia i el sistema prostitucional com a gran negoci capitalista.

La violència estructural presenta manifestacions físiques, psíquiques, sexuals, institucionals, socials i econòmiques, i s’acarnissa especialment en les dones i les xiquetes amb menors recursos, a les quals cal sumar altres dobles discriminacions que interseccionen, dificulten i impossibiliten a les dones escapar de la cruïlla de violència patriarcal: edat (xiquetes i dones majors); classe social; orientació sexual; ètnia; diferents tipus de discapacitat i situacions de documentació irregular.

Diverses d’aquestes discriminacions conflueixen en l’explotació sexual, una de les més brutals violències patriarcals.

La pandèmia ha agreujat aquesta situació, les dones tenen més risc de contagi com a professionals d’atenció directa i com a cuidadores o treballadores de neteja. Els confinaments provoquen que les dones que pateixen violència s’hagen vist obligades a estar tancades amb els seus agressors. Les dones en situació de prostitució, en risc extrem constant, s’han vist més submergides en la inseguretat i en la invisibilizació.

La salut de les dones sol ser infravalorada, i durant la pandèmia aquesta desigualtat s’ha disparat: prevenció, diagnòstic i tractaments s’han posat en pausa en molts casos, la violència obstètrica ha augmentat i s’agreujant la situació que ja era preocupant.

Denunciem l’avanç sistemàtic i silenciós de legislacions i polítiques públiques que estan contribuint a l’esborrat de les dones i dels conceptes que ajuden a entendre l’opressió que patim pel fet de serho.

Les dones i les seues filles i fills pateixen violència institucional davant la justícia patriarcal, misògina i reaccionària, que les revictimitza, que queden desprotegides davant sentències i resolucions en les quals es fan prevaldre drets dels progenitors maltratadorors sobre l’interés superior de les i els menors, contravenint el que s’estableix en les normatives internacionals i estatals.

Les dades de la violència estructural i cultural a nivell mundial són absolutament demolidores: l’aliança entre neoliberalisme i patriarcat perpetua la feminització de la pobresa que colpeja durament les dones. En xifres d’ONU-Dones: a 700 milions de dones les han casades sent xiquetes; 140 milions de dones en 28 països han sigut sotmeses a la mutilació genital; 17 milions de dones i xiquetes han sigut captades per les xarxes delictives de proxenetes per a l’explotació sexual; milers  de dones migrants i refugiades pateixen violència de tota mena en la seua fugida dels països d’origen i milions de dones pateixen violència en les seues llars, al treballs i en espais públics.

Milers de dones s’organitzen a tot el món per a denunciar l’opressió i les injustícies en els seus entorns, pateixen assetjament i persecució, han sigut assassinades per això. No les oblidarem.

La Macroenquesta de Violència Contra la Dona de 2019 reflecteix que en l’Estat espanyol: 1 de cada 2 dones de 16 o més anys ha patit algun tipus de violència masclista; el 14,2% ha patit violència física i/o sexual en les seues relacions de parella; el 40,4% ha patit assetjament sexual per part d’algun home amb el qual no ha mantés una relació de parella, e1 3,4% violència física i el 6,5% violència sexual. En els últims 12 mesos a 31 d’octubre, han sigut assassinades per violència masclista 67 dones i 5 xiquetes i xiquets.

És necessari condemnar absolutament les violacions grupals, l’increment de les quals reflecteix la invasió de l’imaginari violent per la pornografia en la societat, màxima expressió de crueltat, jerarquització i egolatria dels homes sobre les dones.

Per tot això, exigim al Govern central, autonòmic i a totes les administracions:

1. Urgència perquè l’Estat espanyol complisca amb totes les normes internacionals i europees que ha signat i rebutge els intents i les iniciativa que promoguen l’Esborrat de les Dones com a subjectes de ple dret.
2. Que no es permeta ni un pas arrere en els drets sexuals i reproductius de les dones: AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT.
3. Sensibilització i formació en igualtat a totes les operadores i operadors judicials.
4. No a la custòdia compartida imposada ni al règim de visites als maltractadors. Retirada de la pàtria potestat, rebuig judicial de la falsa Síndrome d’Alienació Parental o sinònims, així com de la suspensió dels programes de coordinació de parentalitat. UN MALTRACTADOR MAI POT SER UN BON PARE.
5. Una legislació abolicionista del sistema prostitucional que frene l’explotació sexual de milions de dones i xiquetes; que penalitze la demanda, que perseguisca les xarxes delictives del proxenetisme i la tracta, que proporcione tots els recursos de protecció i l’ajuda suficient per a cobrir les necessitats econòmiques, laborals, sanitàries i de formació de les dones prostituïdes, i els possibilite alliberar-se de l’esclavitud que implica la prostitució.
6. La derogació de la LOMCE i l’aprovació d’una Llei de Coeducació, on la igualtat en la convivència respectuosa i pacífica juntament amb l’educació afectivo-sexual siguen la clau per a un futur sense violència patriarcal. LA IGUALTAT TAMBÉ S’APRÉN.
7. Que els Pactes contra la violència tant estatal com autonòmic es complisquen, perquè siga efectiva tant la prevenció i l’erradicació de les violències masclistes com la protecció, l’assistència i la reparació del mal a totes les dones, les seues filles i fills i s’inicie ja la reversió a la titularitat pública de tots els recursos assistencials.

Aturem la pandèmia de violència masclista contra les dones. VOLEM, ARA I SEMPRE, UNA VIDA LLIURE DE VIOLÈNCIES MASCLISTES!!! VISCA, VISCA, VISCA, LA LLUITA FEMINISTA!!!